Avenç del llibre

Aquí teniu un breu resum per introduir-vos en el món del futur, el món que descobrirem els dies que vénen.

El món ja no és com el coneixem. Tot ha canviat amb el pas del temps. La superfície ja no és un lloc habitable. La humanitat ha fugit; s'ha amagat sota terra. La gent es creu segura entre els túnels on viuen des de fa milers d'anys. Ja no coneixen res més que la foscor i el món subterrani. No coneixen el Sol, ni l'aigua, no saben què és el cel. Viure ja no és una tasca fàcil, no és divertit, no és gratificant. La infància no existeix; tots creixen per sobreviure, però creixen amb por. Una colla d'amics però no vol seguir el mateix camí que els demés. Volen saber què és la pluja, què són els boscos, volen veure la llum. Sense adonar-se'n es veuen forçats a marxar; a abandonar la seva llar per endinsar-se en la desconcertant superfície on el que els espera és un temps incert i milers de coses que ningú es pot arribar a imaginar.  Potser no estaven destinats a fer grans coses però ara ells escriuen el destí. Acompanya'ls en el seu camí i en la lluita per la supervivència. Atreveix-t'hi!

Aquí teniu la primera publicació. Si preferiu escoltar un resum del pròleg, podeu mirar aquest vídeo:

Pròleg

Diari de Bitàcola:

Any 2500 del Nou eó.

L’atmosfera és totalment irrespirable: Queda molt poc oxigen en l’aire, i la quantitat d’àcids dissolts l’ha enverinat. El sol gairebé no es pot percebre, i la boira marró ho cobreix tot. No sabem què està passant amb la natura. Sembla que totes les altres espècies han desaparegut. Els éssers terrestres han fugit de la superfície i s’han amagat a sota terra. Es suposa que les plantes s’extingiran en el món “salvatge”. Les poques arbredes i parcs de la ciutat que antigament havien estat enormes terrenys ocupats per arbres gegantins i molts altres éssers vius, anomenats “selves” aniran morint a poc a poc, consumint el poc oxigen que queda. Cada cop puja més i més la temperatura. Tot i això, els humans sobrevivim: encara ens queden materials i coneixements suficient per seguir endavant. Les nostres màquines segueixen construint, inventant i funcionant. Al CRI (centre de recerca internacional) han creat la màquina purificadora Helios Alfa, que serà la principal encarregada d’enviar a les nostres cases l’oxigen que necessitem. La recerca en busca d’un altre planeta habitable segueix. Fi de la retransmissió.

Any 2900 del Nou eó.

L’aigua ha sigut completament retirada del món civilitzat. Tots els éssers que abans s’anomenaven peixos han patit transformacions atroces degudes a les toxines i la radiació emesa pels residus radioactius. Tot i això, el Govern Universal, juntament amb el CRI ha inventat un altre líquid anomenat Mater Liquidum, el líquid mare, que substituirà provisionalment l’aigua mentre als laboratoris es cerca la manera de purificar grans masses d’aigua. Tot i això, cada cop és més difícil sobreviure. Les plantacions artificials han quedat enverinades per culpa de l’aigua intoxicada, i, degut a l’escalfament global, la temperatura mitjana terrestre és de 42ºC. L’aigua ha submergit bona part de terreny, i ha provocat un augment preocupant en les persones per m². Si seguim així, la humanitat ja no tindrà espai per viure, el món se’ns queda petit. Tot i això, la recerca espacial avança fins al punt d’haver aconseguit assolir velocitats relatives. Fi de la transmissió.

Any 3100 del Nou eó.

Les coses van empitjorant. Hem perdut la connexió amb la missió espacial. La radiació produïda per l’energia nuclear posa les coses encara més difícils. El món s’ha dividit en quatre parts: l’Estat del Nord, l’Estat de l’Est, l’Estat del Sud i la Zona Neutre. L’Estat del Nord posseeix la majoria de les màquines que purifiquen l’aire, l’aigua..., ja que és on hi ha el CRI. L’Estat de l’Est posseeix la majoria de plantacions i recursos alimentaris. L’Estat del Sud té la major part del combustible i materials necessaris per construir les màquines i, finalment, la Zona Neutre posseeix les reserves nuclears i l’energia que fan que tot rutlli. Els altres tres estats es barallen entre si, sense adonar-se que no sobreviuran separats, i intenten envair la Zona Neutre. El Govern Universal ja no existeix. Fi de la transmissió.

Any 3200 del Nou eó.

La humanitat està completament descontrolada. La gent es mata entre si per un sac de sucre o una barca. El caos regna a tot el món. I per a més inri, ja se sap què els ha passat a la resta d’éssers vius. Al contrari que els humans, ells s’han adaptat al nou medi i ara semblen disposats a tornar a la superfície. Com ja havíem dit abans, els Estats no poden viure separats: les màquines del Nord escassegen a tots els altres Estats. La fam s’ha apoderat de tots els Estats excepte el de l’Est, i al Nord ja no poden fabricar més màquines, ja que al Sud tenen els materials i el combustible. La humanitat està conduint-se a la seva pròpia fi. Fi de la transmissió.

Any 3250 del Nou eó.

L’Estat del Nord s’ha apoderat de la Zona Neutre. Ha fet servir les armes nuclears per atacar a l’Estat del Sud, que no ha pogut fer res més que demanar ajuda a l’Estat de l’Est i amagar la població en búnquers subterranis. Però el que no sabia l’Estat del Nord és que amb les bombes nuclears ha fet que tots el que hi havia a la superfície cremés a temperatures inimaginables, fent que tots els materials es fusionessin entre sí. Ara ja no hi ha res al sud, només una gran massa de metalls pesats radioactius que es van filtrant en el mar, la terra i l’aire. Els humans hem dut la fi a la Terra. Fi de la transmissió.

Any 3300 del Nou eó.

La humanitat està condemnada. L’únic que podem fer ara és amagar-nos sota terra com uns llefiscosos cucs i esperar la nostra fi. La Terra queda en mans del destí, segur que són més segures que les humanes. Ella ens ho va donar tot i nosaltres la vam anar consumint sense pensar en les conseqüències. A partir d’ara ja no som els amos del món. A partir d’ara, ja no existim per a ningú. Fi de totes les transmissions.

Imatges de http://cache.kotaku.com/assets/images/9/2011/12/dbc3dad5933fd401836ee12f07857a77.jpg